El periodista elèctric

.
Anant pel món (no massa lluny, estàvem a Sant Cugat, et trobes amb persones que poc o molt t'impressionen.
Impressionar deu voler dir deixar emprempta, ambdues paraules comparteixn lexema, i en Suso Pérez, un ciclista de carretera amb bicicleta elèctrica que he conegut aquest matí, m'ha fet canviar el punt de vista d'algunes coses.

Mai us ha passat que aneu fent camí i us trobeu a algú reparant una punxada? suposo que com jo pareu, ni que sigui uns segons, i pregunteu si fa falta algo. Mai has de parar del tot, sempre et responen: "no cal! ja està arreglat!" Aquest matí ha estat potser la primera vegada en tants anys que un "senyor ciclista", m'ha demanat una mica d'ajuda amb una punxada que l'havia deixat a la cuneta.

Hauria estat un parxe normal i corrent, o una càmera nova i avall, però el problema venia per una altra banda: En Suso tenia una bicicleta elèctrica, una BH de carretera (rollo híbrid però asfaltero), i tant per muntar com per desmontar la roda s'havia d'haver fet com a mínim segon de carrera de tipus tècnic.

Mentre reparàvem punxada i muntàvem la roda i tot el tinglado hem anat coneixent-nos. He descobert en en Suso una persona d'una educació excel·lent, mesurat en les seves paraules i amable que dona gust. Feia dotze anys que no rodava en bicicleta, havia pedalat molt, "con bicis de estas de carbono como la tuya", però ara entre la poca forma i la edat havia canviat el xip. "No le quiero pedir a mi corazón esfuerzos como los que hacía hace 15 años, la bici electrica me ayuda, es hoy por hoy "mi" tipo de bici, y te juro que a veces me muero de ganas de mostrarles mi experiencia a muchos hombres de mi edad con los que me cruzo, y que veo penosamente sufriendo a cada cuesta".

Lo dit, m'ha canviat el punt de vista de la bici elèctrica.

THE GENTLEMAN RIDER.
La bici elèctrica té el seu lloc, el seu públic i en Suso ho transmet al seu blog: Carril Bici. no deixeu de visitar-lo ja que té garantia, un periodista aficionat al ciclisme segur que ens mostra temes altament interessants.

Valdrà la pena seguir les seves experiències i llegir els seus reptes, com un viatge al País Basc que té programat, segons avui m'explicava.

Repeteixo: http://blogs.lavanguardia.com/carril-bici/

La màquina que hem estat manipulant era com aquesta:  http://www.bhbikes.com/web/en/easy-motion-ebikes/por-tecnologia/neo/neo-race.html

¡Señor Pérez, ha sido un placer!

Bonaigua 2013. comunicat de l'organitzador.

.

Des de Culitoweb volem extendre un comunicat d'una organització que any rera any es supera i que en la edició 2013, la més complicada per ells, ha demostrat el real significat de la paraula OR-GA-NIT-ZA-CIÓ.

enhorabona avançada als amics de La Pobla i dir-vos que ens uns dies es publicarà la crònica de la prova al més pur estil Culitoweb.

http://www.labonaigua.cat/

La Bonaigua XIV edició 1 de juny de 2013

Una Bonaigua inèdita. El com i el perquè del recorregut alternatiu

El fet que la marxa es desenvolupes de manera imprevista, així com els comentaris que aquest fet ha ocasionat, ens obliguen com a organitzadors a donar les degudes explicacions i així exposar la nostra versió de com va anar tot plegat:

- En cap moment vam contemplar la possibilitat d’una suspensió. Per nosaltres aquesta és des de tots els punts de vista la solució més traumàtica per a tots, organització i participants. I això bàsicament per dues raons, per una banda perquè el dia de la marxa només una part del recorregut estava afectada pel mal temps, i per l’altra perquè efectivament, la pela és al pela, si, com alguns comentaris posen de manifest, però no en el sentit que expressen aquests, si no i ben al contrari, perquè una suspensió representa un greuge que afecta a tots, però molt especialment als inscrits i més encara a aquells que es varen presentar amb la intenció de sortir . A banda dels jijis frívols i malintencionats cal tenir present allò que indica el reglament dels circuïts de la Federació Catalana en el seu article 14, drets de l’organitzador apartats a, b, c i d en el sentit dels canvis de recorregut, neutralitzacions i la no devolució quan la suspensió obeeix a causes majors, meteorològiques,… Vam tenir molt present en tot moment la confiança que els participants inscrits ens havien fet i l’esforç i disposició no només econòmics que representen presentar-se a la Pobla per fer la Bonaigua, a banda del greuge que podia representar per a nosaltres mateixos.

- El recorregut alternatiu es va improvisar moments abans de la marxa, el sabien uns pocs membres de l’organització que el varen dissenyar, i només el vam donar a conèixer als Mossos d’Esquadra per a que li donessin la seva aprovació, com una possibilitat si no es podia completar el recorregut plantejat. No hi va haver temps per a gaire més, no podíem donar massa detalls perquè kilometratge i desnivell eren una incògnita i concretar indrets de pas hauria estat llarg i poc efectiu pel molt probable desconeixement de la majoria dels participants dels racons alternatius per on teníem la intenció de passar si el port de la Bonaigua acabava sent impracticable. Entenem que aquesta és una limitació inherent a les circumstàncies, probablement millorable, però així van anar les coses.

- No vam plantejar un recorregut alternatiu qualsevol, havia de reunir unes condicions a l’alçada de la nostra marxa,tant pel que fa a kilometratge i dificultat , com a atractiu del paisatge. Aquesta era la nostra responsabilitat com a organitzadors, als qual se suposa un coneixement del país al nivell de les circumstàncies. Vam voler evitar també una circulació excessiva per carretera principal i evitar el pas repetit per nuclis importants, i sempre que fos possible fer les desviacions i incorporacions per la mateixa ma.

- La decisió de fer el recorregut alternatiu es pren un cop la marxa ja s’ha iniciat i en base al coneixement actualitzat de l’estat del port que gent de l’organització es van encarregar de verificar per ambdues bandes d’aquell. Confirmat que el pas a la Val d’Aran no seria possible per impracticable i perillós, ho vam notificar als Mossos d’esquadra i vam iniciar el canvi d’operatiu: senyalització, avituallaments, controls,…que es va fer sobre la marxa. Aquest va ser l’apartat més exigent i difícil de gestionar i el més desgastant per a aquells que el varen coordinar i el voluntariat implicat.

- Però tot i les dificultats, es va fer i n’estem molt satisfets, vam procurar als participants el dia de ciclisme que es mereixien, i ara ja sabem que tenim una alternativa plausible amb pels i senyals per quan la situació ho requereixi. Els detalls d’aquesta, ja es veuran, n’hi haurà de diversos atesa la gran varietat de ciclocomputadors que traginem, i us proposem que ens els feu arribar.

Així doncs només ens queda agrair als 500 que vareu prendre la sortida la vostra confiança, cega en aquest cas, felicitar als que tot i l’inesperat, vareu passar-ho be i vareu trobar que l’alternativa va valer la pena, i a aquells que us vareu sentir defraudats, decebuts o enganyats demanar-vos disculpes, perquè a ben segur teniu raó. A tots, us esperem l’any vinent el 1r dissabte de juny,com sempre, esperant que llavors si, puguem fer la Bonaigua que tots volem.

Rebeu una cordial salutació