divendres, 8 de juny del 2012

the Xavi Òdena's BPB2012

Us passo la crònica que en Xavi Òdena, un lletraferit dels pedals, ha realitzat sobre la Barcelona Perpinyà 2012.
vagi com aperitiu de la meva, que properament serà editada, i com ilustratiu dels molts punts de vista, tants com participants, que té el Gran Fons

:
http://connect.garmin.com/activity/183046798
 
Quan ja es la 4a edició no es pot parlar de novetat, la veritat quan
vaig fer  la primera edició no em podia imaginar que acabaria sent un
clàssic d'aquesta moguda, tot i així, per tot el que es i significa,
sempre hi ha algun aspecte que la fa especial, tant com pel fet que el
recorregut es cada edició diferent (sota el meu punt de vista amb molt
bon criteri), tant pel fet que hi haguessin elements que li donesin un
toc especial i diferent.
Enguany possiblement l'aspecte més destacat a més de fer un coll
important e inèdit per mi com es el Coll d'Ares amb 300 km a les
cames, es el fet que en la grupeta hi havia força gent "novata",
formant a més un pilot força gran ja que en les edicions anteriors
sempre èrem 2 o 3, i també el fet que una persona a qui li tinc  un
grandísim  apreci com el Miquel, m'acompanyés en tota la part final.
L'únic aspecte negatiu d'aquests previs ve pel fet que dues persones
que havien d'integrar el nostre petit pilot al final per diferents
problemes no la van poder fer, es una llàstima per tots plegats, però
potser un alicient per d'aquí dos anys.
Així que després de fer tots els tràmits divendres de tarde, i després
de entre tot el grup decidir una estratègia conjunta de bosses (deixar
algunes a on comença la nit i altres on es fa de dia per evitar
carregar de més), toca anar a dormir ben dora divendres ja que ens
espera un cap de setmana molt llarg. Es curiós que justet facin la
final de copa del Rei de fubtol divendres, cosa que va fer que no la
veiés ja que es evident que el primer es el primer, i abans de les
23:00 volia estar dormit.
Em desperto a les 5:00 i enfilo amb la bici cap el velòdrom, allà anem
trobant tot de gent, gent desconeguda però forces coneguts: jordi de
torà, alex maymó, Joan Duato, Gubi, i força gent que hem saludat un
munt de vegades però que no tinc present els noms. Comencem a pedalar
després de la cua inicial per la primera segellada, i enfilem ja amb
les primeres llums del dia el Coll de la Ventosa, el ritme es tranquil
i poc a poc es va fent un grupet compacte que enfila la carretera de
la Roca on es va accelerant poc a poc, el ritme no m'agrada però se
que ens desviarem aviat, per tant tampoc em preocupa. Un cop encarem
la Font de Cera el nostre pilot decideix anar més amb calma, marxen
les llebres, fem el port, baixem i encarem la NII ben doreta amb
l'agradable sorpresa del vent de cul que ens ajuda a arribar d'una
manera prou plàcida i una mica abans del previst al primer
avituallament del Lloret. I ja portem 90 km!!!.
Un cop fet aquest avituallament toca una part dura de la marxa, la
carretera que va fins Sant Feliu de Guíxols passant per Tossa de Mar
es força maca sobretot la part final, però es molt, molt pastosa, es
un puja baixa que ja es va deixant notar, en aquest punt anem be, però
notes com costen de passar els kilòmetres. Arribats a Sant Feliu de
Guíxols toca passar un tram horrible de lleig, estrés de gent i
cotxes,..., com vaig comentar al pilot, quan em jubili, ja sabeu on no
em trobareu, jodo, quin lloc, ecs. Tocava fer la Ganga però un rally
de cotxes no ens ho deixa fer, pel que ens toca anar per l'autovia,
punt que aprofito per fer una mica de culogordorodador i marcar un
ritmete maco fins La Bisbal d'Empordà, allà amb carretera normal ja
enfilem sense més problemes fins Torroella de Mongrí on hi ha el segon
avituallament, ja portem 165 km, les cames van be, els ànims també,
però això ja ha costat més i comença a fer força calor.
El seguent tram era teòricament més assequible, però feia por la
calor, el tram es menys pla del esperat, hi havia força repetxons en
un circuit de carreteres prou revirat i complicat que ens fa gaudir
dels interiors del Empordà profund, a més la meteo es molt bona, el
vent més d'esquena que de cara, i els núvols que ens donen una
fresqueta ben agradable, la única pega es que el Dani en aquest punt
va patint força, sembla que el menjar del avituallament anterior no li
ha sentat be, però aconsegueix anar superant el moment i així arribem
a Peralada, es primera hora de la tarde i portem 222 km. Allà veiem
que la gent ha anat molt ràpid, portem força bon temps però en canvi
anem molt al darrere, la gent o es inconcient o està molt forta, be,
no importa. Com en els avituallaments anteriors quan estem apunt de
sortir trobem al Jordi de Torà amb qui intercanviem una alegres
paraules esperant trobar-nos al seguent.
El seguent sector es complicat ja que es llarg i variat amb força
moments, era un sector que li tenia respecte sobre el paper, i que va
complir els seus temors. Al principi fem el coll de Banyuls, que amb
la fresqueta i les forces del avituallament es pasa força be, no es
dur, es maco,  i anem tirant de forma prou agradable dins de ja
començar a portar kilometrada. Un cop coronats fem la baixada, i
encarem el tram de costa francesa de Banyuls fins passat Colliure, el
tram es de repetxons, hi ha cotxes i es fa pesat, pesat, per sort no
fa massa calor, però tot i així costa. Un cop passat  Colliure no fem
Llauró però encarem per carreteres secundàries direcció Ceret, el
terreny es trencacames, portem força kilòmetres seguits des de la
última parada, el grup va cansat de forma que optem per fer una petita
paradeta hippy i continuar, la paradeta ha anat be però potser no prou
ja que sobretot a partir de le Boulou en general ens notem força
tocats, potser els que aparenten més Dani i Lluis, però jo mateix
tampoc em noto be, gens be, anem tirant fins Ceret i finalment Amelie
de dia com volíem però força tocats. Optem aquí per fer un descans més
llarg ja que el cos ho demana, i ja agafem el material de fred pensant
en la baixada d'Ares, tot i que per un tema de follon de bosses al
final hem de repartir material com podem, jo canvio el culotte. Portem
312 km i son les 20:30.
Sortim d'Amelie que no es de nit però es va fent, realment es el
moment potser més crític de la prova, sabem que en queden fins Coll
d'Ares uns 35 km per superar 1300 de desnivell i en general anem força
tocats, castiga el cos però també la ment en saber el que ens espera
en breus. Anem pujant poc a poc, la nit arriba i per tant encenem
llums, no veiem el que hi ha, sol carretera cap amunt, arribem a Prats
de Molló, sabem que aquí ve lo dur, 13 km on hi ha algun de dur, dur,
i anem molt tocats. Jo em noto d'estòmag tocat, de fet des de França,
poso marxeta mínima, tot el que porto, en els principis de port
aparentment els més tocats som jo i Dani, de fet em plantejo segons
com sigui el port de fer alguna parada mitja ja que no em veig amb
cor, per sort a meitad port hi ha un descans, això m'ajuda a recuperar
una mica, i poc a poc acabem arribant dalt d'Ares. Es negre nit, son
les 24:00, cansats, molt cansats, però contents, hem superat el que
crec el punt més dur, i es per estar content. Fem alguna foto, ens
abriguem i toca baixar. Com la meva idea era mirar de si fos possible
dormir a Olot, veia que anàvem justets de temps, crec vital fer
Condreu a primera hora ja que es el més dur que ens queda, de forma
que miro de baixar fortet aprofitant que porto bones llums, i en el
pla baixada a pesar que no vaig gens fi miro de marcar una certa
marxeta cuartelera, de forma que a les 13:15 arribem a Ripoll, estic
força reventat, allà ens espera el Miquel que ha vingut en el tren de
les 22:00, està amb uns curiosos companys trobats literalment del
carrer, jo en aquests moments encara estic una mica groggy, em vull
recuperar per afrontar Canes i arribar a Bas abans de fer-se de dia,
toca menjar sense gana, beure, tirar de café tot i que soc concient
que no em traurà la son i sortir aprofitant la frescura del nou
company. Portem 391 km.
De Ripoll encarem el coll de Canes, es un port suau, el recordem tots
de Remences, recordo inclús fer la part final a la marxa a plat, aquí
al revés, se'm fa molt més llarg del que em pensava, el descans va de
conya  i la part final es fa eterna però l'aguanto, ja ho tinc, sol
queda abrigar-se, baixar, i ja rodar. La baixada noto son, ja es tard
i el meu cas demana dormir, però he d'aguantar una mica més, ja ho
tenim, sol queda el planet-pujada de Olot a Bas, i ja podem dormir, no
menjo quasi res, tampoc em canvio, opto per anar directe a dormir i
mirar de veure si puc fer al menys 2 hores, hem arribat a les 4:00,
així que posem el despertador a les 6:30 per mirar de sortir a les
7:00, portem 431 km.
Un cop dormits ja encarem el dia seguent, queden uns 170 km, em noto
millor, menjo una mica dels excel.lents embotits de la garrotja, els
ànims per part meva son alts, hem passat lo pitjor, sabem que patirem
més o menys però ja ho tenim, suposo que s'em nota que estic més
animat, m'han anat molt be aquestes 2 horetes.
Així que pugem Condreu, costa, el port no es dur però prou llarg i
constant, per això vital fer-ho després del descans de la nit, aquí es
nota que els més justets son Lluis i Dani, els esperem dalt del port,
i tirem plegats cap a Rupit amb la fresqueta, Cantonigrós i baixem cap
a la plana de Vic en lleugera boira, per allà trobem un altre
acompanyant de luxe: el Carles Manzano que farà amb nosaltres els
últims kilòmetres, sembla una tonteria però el paper del miquel i el
carles es fonamental en aquestes mogudes, la gent anem més tocats i
aquest puntet d'alegria i frescor sempre acaba contagiant d'alguna
manera o altre el grup. Així arribem a Folgueroles, portem 482 km i ja
es comença a intuir que farà calor.
De Folgueroles encarem per molts repetxons a buscar la Pollosa, es un
tram pesat, però es deixa fer, la Pollosa es figa d'un altre paner, el
port es llarg, normalment es fa llarg, no ens podem imaginar amb el
que portem, però per sort jo em noto prou be, i el vaig pujar xerrant
amb el Miquel, de forma que se'm fa força be, veig que la resta del
grup li costa una mica més. Encarem després el terreny favorable fins
Calders, ja es l'últim avituallament, portem 530 km i la calor apreta,
la gent se la veu tocada, allà el lluis em proposa que marxi amb el
miquel ja que jo he de dormir a madrid i tinc certa pressa, ells van
més tocats i potser sense voler els apretaré massa per les meves
preses, no convé, per tant fem així. Jo faig un avituallament més curt
i marxo amb el Miquel, ells es queden per descansar una mica més i
encarar l'últim tram amb una mica més de calma. Entenc que es el
millor, però em sap greu no poder estar en la entrada del Alfred, Dani
i Bruno, la seva primera BPB, es maco estar allà, però be, no es pot
estar a totes.
Així surto amb el Miquel, la veritat quan fa uns anyets ens vam
conèixer de fer BTT i tal, de com l'he anat introduint al meravellós
mon de la bici de carretera, de les diferents coses que hem fet
plegats, l'amistad que ens ha anat unint, que fos el suport final en
una moguda com aquesta realment es molt gran. Així fem la baixada be
xerrant, pugem les Lligabosses amb compte ja que fa calor i fa
respecte i encarem els trams que ens porten cap a Sant Llorenç Savall,
Castellar, Sentmenat i Polinyà a bon ritme, però amb calor i vent de
cara, portem traca, jo en porto molta, però el meu company també, però
ja queda poc, això està fet. La variant de Polinyà incòrdia, la pujada
al polígon Santiga es fa molt pesada, encarem el forat del vent. Lo bo
d'aquesta pujada es que l'he fet tantes vegades en tantes
circunstàncies, l'he pujat de vegades tant be i de vegades tant
malament que la tinc molt apamada, conec cada instant, cada descans,
de forma que es deixa fer, ja estem apunt de coronar i es el moment
clau per mi, saps que ja està, que ho has fet, saludo al miquel feliç
concient que ja està, sol toca baixar i fer la volta d'honor al
velòdrom, ja ho tenim!!!!. Al final he arribat a les 16:00, he
fet...no se, calculeu vosaltres, lo important es que ho he fet!!!!.
Aquí sol es fer foto final, menjar una mica, allà puc saludar al Iker,
però miro de no entretenir-me, i tornar cap a casa per mirar de dormir
una mica abans del viatge. Quan estic a casa parlo amb l'Alfred que em
confirma que han arribat, fantàstic, felicitats!!!
Així que un cop arribat, dutxa, dormir i a Madrid, al final he pogut
dormir 2 horetes més a la tarde que m'ha anat molt be de cara el dia
seguent. Durant la setmana llavors ja vaig sabent que el Jordi ha
arribat be, m'alegro molt, es una persona que em cau genial, que el
Maymó ha patit però ha arribat, perfecte!!!, es un krak.
Doncs un anys més feta, felicitar a la organització, a la gent dels
avituallaments que fan que ens sentim molt arropats, i evidentments a
tots els que l'han aconseguit acabar. Ara tocarà recuperar-se per la
propera, al cap de temps aquests dos dies seran un record, però un
gran record que perdurarà per sempre.