AQUEST ÉS EL JUSTIFICANT
I sense ploure aquesta vegada, tot i que això amb una mica de fred, per abrigar-me poc, és clar.
El passat 5 de maig van tocar els 400, aquesta vegada per raons de calendari al Plà de Santa Maria, en una ruta que es preveia llarga encara que no massa xunga, tot i lo desconegut que hi havia des d'Amposta fins a Morella, i fins a Gandesa també. Realitzats en forma de volta llarga i majoritàriament per carretera nacional, cosa que avorreix com poques però que a la vegada facilita el rodar i la seguretat, ja que el voral sol ser ample.
La sortida és àgil i en grup, ràpidament travessem Valls i Reus i tombem cap a Cambrils per agafar la nacional i tirar avall vers l'Ebre. Vandellòs, l'Aldea i Amposta, per agafar la carretera interior cap a Ulldecona, entrar a Castelló per Sant Rafael del riu i tombar per nacional cap a les terres altes de Morella, que a fí de comptes seria com un Mordor light. Tot bé fins aquí, rodem en un grup d'entre 5 i 6 unitats, patint una interminable pujada al port de Querol, a Morella i non-stop més amunt.
Entre Morella i Calaceite, després d'hores de no veure cap ésser viu, ens passa un cotxe de la Guardia Civil i ens avisa de la seva presència i alhora inutilitat amb un fabulós "circulen por la derechaaaa". Es confirma la teoria que l'uniforme, sigui amb rojigualdo o cuatre barres, inutiliza les poques neurones que un ja té quan entra al còs de guàrdia corresponent.
Parem a Calaceite sobre les 16h per a fer un bocata i seguim vers Gandesa, d'allà a Móra d'Ebre per agafar la Teixeta i enllaçar de nou, Reus i Valls. la distància es nota i a mesura que va tombant la tarda anem guanyant kilòmetres, sense massa fatiga però sense cap pausa. Cuadrem uns 26 per hora de mitja (uns 30 per hora en moviment), cosa que ens fa calcular que arribarem abans que es faci de nit, que és la gràcia d'una 400.
Tot i això trobo a faltar el ritme del grp habitual, i amb en Domi, que hem anat junts tota aquesta 400 i vem fer la 300 també mano a mano, concluïm que era molt millor quan ens trobàvem tota la colla a les brevets, ens organitzàvem bé als plans, fèiem les aturades a toc de Pitu (el Pitu de St Celoni, que sempre va amb presses) i rellevàvem aconseguint que el Grup fós una entitat indivisible i amb vida pròpia.
Fins al km 380 amb bones sensacions, del 380 a l'arribada no me'n recordo, desfeta muscular a les cames, estrès respiratori i ganes d'acabar, el cap volia, el cor podia, les cames no. No preocupa aquest aspecte.
Mal de cul, forúnculs en estat de gràcia, Sí que preocupa aquest aspecte.
Despedim la Ditec vermella, ha dit prou. Fisures vàries al carboni, properament presentaré la nova adquisició.
