diumenge, 22 de març del 2009

TOT TORNA A COMENÇAR: Vilatranca de Penedret




TEMPORADA CARRETERA 2009: TORNO A SER PERSONA!

Avui m'he retrobat amb la gent de la llarga distància en la primera marxa de la temporada. Ha vingut tempranera però ha estat bé. A Vilafranca ens hem ajuntat 500 i pico tios i molts dels habituals. inscripcions ben portades, sortida a l'hora i recorregut ben marcat, tot perfecte tenint en compte l'edició 2008, que va ser una mica de disbauxa.

Al pilot hi havia els típics de sempre i alguns ciclomasters que avui no tenien cursa, ha estat genial veure de nou a en Tarzán Blasi, al Rodri, al Fede, en Juan Carlos Unzué, en Sergi Mingote, en Magín o el gran David Sanchez entre tants d'altres que no menciono. La trobada de membres antics i nous de l'AC77 ha estat genial i hem sabut córrer amb una bona sintonia. Al final hem colocat 5 entre els 30 primers i amb el permís dels del Sedis i el Ratpenat podem dir que tenim equip per a marxes. Ja tenim Equip!

M'he trobat molt més bé del que em pensava, a part d'algunes rampes al final de la cursa i d'una mica de falta de força i xispa, que ha repercutit en no haver sabut aguantar el ritme del grup capdavanter. Al final hem fet grupet amb en Jordi Rubio, tenint al Juanes a davant i al Tardiu just a darrera. He arribat el 21 (encara que s'han colat tres o cuatre de la marxa curta a les classis), a uns 10 minuts dels de davant. 34 de mitja, bona força de pedalada i capacitat de recuperació. Molt bé per l'època de l'any i per tenir gairebé 37 anys.


Acabant hem recollit a mitja carretera al Joan Batet, que està en època de creixement, acabant bé dins del nostre grup de senyors grans que van en bici i es feliciten la cursa; i a l'acabar ens ha vingut a visitar la Sandri, un pot petit que va amb crosses, vés esquiant tu!

Crec que aquest serà un gran any de marxes, no li penso donar cuartel.


LA TEMPORADA DE MARXES DE LA FEDERACIÓ

Bueno, pels que no ho sabeu us diré que en Culito forma part (o sigui, colabora, contribueix i embolica la troca) de la Comissió de Cicloturisme de la FedeCat. uséase: Pepito Latorre y sus secuaces.

Per aquesta temporada 2009 ens hem porposat posar les bases d'un cicloturisme de primer nivell, posar uniformitat a les marxes catalanes i assentar un nivell de qualitat bàsic que amb el pas del temps sigui referència, exemple i enveja Ebre i Pirineus enllà (bueno, Pirineus costa, que els fransuàs ténen nivelazo).

La nostra patata calenta 2009 es compon de 12 marxes de la Xallenge (o sigui, les curtes, les cicloturistes pa que nos entendamos), 9 marxes de Llarga Distància, i 9 marxes més de Ciclopirineus (les ciclodeportives a full). Són aquestes:

XALLENGE CATALANA
Diumenge 15-03-09 Vila de Parets
Diumenge 05-04-09 Rutes Riberenques
Diumenge 19-04-09 Ciutat de Vic
Diumenge 26-04-09 St. Jordi - Mossos d'Escuadra
Diumenge 03-05-09 Riera de Gaià
Diumenge 31-05-09 Marxa al Riu Amposta
Diumenge 21-06-09 Verge de Ribera
Diumenge 02-08-09 Pesarrodona Manresa
Diumenge 20-09-09 Vila de Pineda
Diumenge 04-10-09 Ciutat de Mollet

LLARGA DISTÀNCIA
Diumenge 22-03-09 Terres Vi i Cava Vilafranca del Penedès
Diumenge 29-03-09 Terres de L'Ebre Tortosa
Diumenge 19-04-09 Segarra i Solsonès Cervera
Diumenge 26-04-09 Racons de la Conca Rocafort de Queralt
Diumenge 17-05-09 Banyoles-Rocacorba Banyoles
Diumenge 24-05-09 Terra de l'Aigua Riells i Viabrea
Diumenge 31-05-09 Transcollserola Sant Cugat del Vallès
Diumenge 14-06-09 Rutes del Montseny Granollers
Dissabte 27-06-09 Cursa del Llop Tortosa

CICLOPIRINEUS

Diumenge 10-05-09 Terra de Remences Sant Esteve d'en Bas
Dissabte 16-05-09 Cadí-Moixeró La Seu d'Urgell
Diumenge 31-05-09 Volta als Ports d'Andorra
Dissabte 06-06-09 La Bonaigua La Pobla de Segur

Diumenge 21-06-09 Ruta Tres Nacions Puigcerdà
Dissabte 04-07-09 Montsec-Montsec Balaguer

Dissabte 11-07-09 Aran-Cominges Salardú
Diumenge 30-08-09 Terra de Comtes Ripoll
Dissabte 05-09-09 La Pallaresa Tremp


Hi ha novetats de relumbrón, no us perdeu la de Balaguer, Montsec-Montsec, o la cursa del Llop a Tortosa, i evidentment no us podeu perdre les megamarxes clàssiques: Terramensas, Bonaigua i Terraigua. Les que s'assenten al calendari, com Banyoles, Andorra, La Seu o Tremp, i les superclàssiques, Granollers o Puigcerdà. Les diguem-ne "petites" se'ns posen les piles, com avui ho ha fet la de vilafranca, en total, que tenim 9+9= 18 cicloesportives i 12 cicloturistes. Algú deia que Catalunya no era potència? 550 tios a Vilafranca el 22 de març parlen per sí sols.

S'ha creat una plataforma central d'inscripcions: bicinscripcions. A gairebé totes les marxes es podrà portar xip, hi ha per primer cop xips grocs (de propietat)

Som-hi, anem a per totes!

dilluns, 2 de març del 2009

¿QUÉ ES UN CICLISTA?



fa temps, la Sandra Santanyes em va passar aquest text. No l'he retocat, espero que serveixi per ilustrar un dels motius que m'empenyen a pedalar, i de passada que serveixi per actualitzar una mica el blog, ara que les marxes estàn encara a tres setmanes vista.

Pedalem, perquè som únics:



ESTO ES UN CICLISTA

Por que la bici y no el balón? ¿Por que ciclismo? Mucha gente me lo pregunta, cuando un sábado a las 12 de la noche tienes que marcharte para casa mientras toda la gente se va de fiesta y te preguntan: ¿Por que te vas? Mañana entreno, mañana corro…

¿Y TU A QUE JUEGAS? ¿?¿?¿? Yo juego a la bici, soy ciclista.

Las respuestas se ven en la cara del que pregunta, muchos expresan admiración, otros se quedan de cruces, otros se ríen.

La bicicleta es ese cacharro que todo el mundo uso alguna vez, por el que tienes predilección cuando eres pequeño, es ese deporte tan duro extenuante que te hace perder la consciencia, capaz de ponerte el corazón a 200 pulsaciones, capaz de hacerte vomitar sangre.
Un deporte tan duro, como desesperante, en el que hay que ser paciente y tener sangre fria, además de tener cabeza, no solo son piernas, donde la cabeza hace falta no solo para aguantar el casco sino para hacerte ver una escapada que te lleve al triunfo, la que te hace ver los ver los bajones y puntos débiles del contrario mientras bajas por una cuesta de barro a 50 por hora. Un deporte que es un estilo de vida, una forma de vida, el deporte de mas orgullo personal, donde solo y repito SOLO el propio esfuerzo de tu cuerpo te hace ser capaz de recorrer km y km, donde cada entrenamiento es una superación personal, donde cada día que montas cargas el saco con una anécdota nueva, un deporte que te hace brillar, llegar a lo mas alto, a ti solo, donde por mucho equipo que tengas no eres nadie sino eres bueno, sino tienes clase, sino tienes raza, sino tienes huevos.
Un deporte donde hay que echarle muchos huevos, donde hay que ser de otra pasta, para ser ciclista no vale cualquiera.
Nadie se levanta un Domingo nevando a las 6 de la mañana para ir a una carrera a 400 km de tu casa. Un deporte tan duro, que las caídas son parte de nuestro oficio, donde las clavículas, puntos de sutura, rodazuras y rodillas maltrechas son el pan de cada día, es el amor por el deporte, por la bici, por el sacrificio y el sufrimiento el que te hace caerte un domingo. Por no hablar del dolor que te hace el sillín con el paso de las horas, o cuando se te duermen las manos por tenerlas en la misma postura, o simplemente tener ganas de mear y no parar en horas por no perder el grupo.
Es un sacrificio tal que te hace tocar el cielo, con colinas de 1700 metros, con caminos que solo 3 mas conocen, con pendientes del 21% en las que ni un coche sube, pero un hombre/mujer y su sacrificio y pundonor le hace aguantar y aguantar hasta el borde del infarto, cuando el sabor a sangre llega a la boca, cuando solo piensas ’soy el mejor’ ’soy el mejor’ ‘Lo voy a lograr, vamos, vamos vamos’.
Es ese deporte que hace emocionar a cualquiera, cuando ganas una carrera, cuando subes el puerto mas alto, el puerto mas duro, cuando entrenas con 0 grados y vuelves para tu casa congelad@ enter@, cuando te vas a 1000 km de casa a competir, cuando corres 5 carreras en una semana, cuando te caes, cuando te haces daño, cuando en otros deportes una simple sobrecarga es 1 mes de baja y en el ciclismo corres hasta con una luxación de hombro, cuando la gente te grita, cuando das espectáculo, cuando te apoyan, cuando te caes y te vuelves a levantar, cuando rompes la bici y pillas otra para seguir sufriendo, cuando le echas mas cojones que nadie, cuando tienes una ilusión, cuando cada día que montas en bici mas orgulloso te sientes, cuando te hace crecer como persona, cuando te hace madurar, la bicicleta te lo ha dado todo, te ha echo ver los problemas y solucionarlos de otra manera.
Eres de otra pasta, eres ciclista. Te da igual el reconocimiento, la prensa, las medallas y el dinero, tu solo quieres carreteras, caminos, monte, barro, un par de amigos y nuestras bicicletas. Hay que ser muy hombre/mujer, para bajar a 100 km/h. por una carrera granizando, dejando de lado que solo te separan de suelo 2 ruedas de 28 ‘ tan estrechas como una moneda de 1€. Por todo eso, porque te sientes orgulloso de llevar un maillot con unos colores, de representar a tu region/pais alla por donde vas, porque todos aquellos que osan a montarse en una bicicleta, sean amateurs, sean un dominguero o sean profesionales, merecen mi admiracion, porque cuando montas en bici y subes una cuesta ya te dan ganas de ir para casa, porque ya piensas ‘esto no es para mi ‘ ‘yo para eso no valgo’ …pero ahí se ve quien vale y quien no, quien tira la toalla y se va para casa al sofa o quien aguanta, sufre y sigue y sigue y sigue aunque tu pulsometro diga PARA tu sigues y sigues…porque???
Porque eres ciclista, porque el único rival eres tu mismo, porque lo seras hasta la muerte, porque eres un deportista de los pies a la cabeza, porque eres un sufridor nato y te mereces un OLE OLE Y OLE PORQUE TIENES COJONES¡¡¡¡¡¡.”



LA BICICLETA ÉS EL PSICÒLEG (oscar sola)
ELLA SEMPRE DIU QUE SÍ (jordi rubio)
JO TIRO FINS QUE REBENTO (j.l.juanes)